En el claustre (pati adossat amb galeria coberta) del monestir romànic de Sant Pau del Camp del Raval, al cor de Barcelona, trobem una misteriosa granota o gripau (un relleu ornamental de l’escultura romànica) esculpida en pedra, enxampada entre els basaments de dues columnetes dobles, d’un dels arcs de la galeria que dóna al pati exterior.

El claustre és un element arquitectònic, quadrat, amb quatre galeries. Un nucli que organitza la vida del monestir, on es distribueixen els espais de la comunitat dels monjos, per tant tindria una funció pràctica. El pati pot ser un hort i un jardí, en ell es poden conrear plantes, rentar-se les mans o extreure aigua, i en aquest cas, el nostre element escultòric en forma d’amfibi batraci, estaria molt probablement relacionat amb una de les principals funcions del claustre, com és la lectura i la meditació dels monjos. Són galeries de pas i de servei, però també llocs per passejar i pensar en Déu.

Difícilment podem precisar a quin dels dos animalons correspon, si granota o gripau, els dos de significats contraris, sent la granota el símbol de la resurrecció, per la seva capacitat de metamorfosi.

Les granotes són símbols dels pensaments perduts i fragmentaris, idees que dispersen les ments, lligats a les preocupacions mundanes i que no tenen lloc en la vida monàstica, que s’han d’evitar, perquè són pensaments materials, de la mateixa manera que les granotes viuen en mons orgànics i terrestres, formant part del caos de les aigües primordials. Si d’algun aspecte ha de fugir la persona del romànic, és del caos natural, doncs el Cristianisme medieval ofereix la bellesa i la perfecció de déu, per obtenir l’ordre universal, mitjançant la redenció. Caos és condemna, viu en l’inframón material i terrestre, per sortir de les tenebres, la promesa de la salvació és celestial. Al cap i a la fi, el món cristià medieval és la recerca de l’ordre i la llum.

Finalment, el per tots conegut, episodi de les set plagues egípcies, on els egipcis van haver de patir una invasió descontrolada i desagradable de granotes, com a càstig diví, per no alliberar als israelites.

SantPauDelCamp-granota2

eduardocallaey.blogspot.com.es

El gripau, l’invers a la granota, té la cara més infernal, un ésser nocturn, més lleig i cornut. La seva mirada feia posar els pèls de punta a aquelles persones medievals, ja que ells creien que tenia la capacitat d’absorbir la llum dels astres.

El gripau era la mascota de les bruixes, elles els batejaven, els vestien amb velluts negres i posaven campanetes a les seves potes, els feien ballar. Animal de bruixeria i màgia per excel·lència, molt llegendari en aquest aspecte, recolzat en l’espatlla esquerra de la bruixa era la representació del dimoni.

Les tradicions paganes creien que tenien una pedra al cap, emprada com un talismà per proveir felicitat.

En l’Antic Egipte l’atribut dels morts, s’han trobat de momificats.

A la Grècia clàssica, un mite ens parla d’una cortesana, PHRYNE, nom que en grec vol dir gripau, que es llençà nua a saltironar amb les ones. Gripau, com símbol de luxúria i pecat, de les festes alegres i carnals.

Un element típic de la iconografia medieval, representa a la luxúria, com una dona nua i desgastada, amb pits caiguts i ventre flàccid pel pecat. En el romànic els nus, sempre són els pecadors. La dona porta els cabells llargs, indici de la sensualitat eròtica, amb rèptils o amfibis pel seu cos, símbol del pecat infernal. En Sant Pau del Camp en un dels capitells, també apareix aquesta representació figurativa, i té gripaus nodrint-se del seu sexe, els gripaus com a fills de la luxúria, són els fills del pecat.

Tot això, ens vindria a explicar, perquè creiem hi ha una granota-gripau aïllada, com una advertència moral. Sens dubte, una moralitat curiosa de la nostra ciutat en temps de L’Edat Mitjana (potser esculpida entre el S. XII-XIII, sabem que els claustres s’omplen d’elements decoratius a les nostres terres a partir del S. XII).

SantPauDelCamp-granota

Curiositats Simbolisme