El Palau Dalmases s’ubica entre el carrer Montcada, 20 i el carrer Banys Vells,13. Districte de Ciutat Vella de Barcelona, on els noms dels carrers ens porten a l’Edat Mitjana.

A aquesta construcció d’ús residencial, ara coneguda com a palau, la tipologia que més li escau en història de l’arquitectura, seria la de gran casal.

La història dels seus orígens ens remunta a l’Edat Mitjana, per unes obres d’urbanisme del carrer Montcada (carrer documentat des del S. XII).

Segons els historiadors, els primers textos referents al casal apareixen al S. XIV, quan hem d’imaginar una casa d’estil gòtic, que va pertànyer a la jerarquia eclesiàstica catedralícia. També es coneix els noms dels seus dos habitants d’aquells temps: en Bernat Sapila i Guerau Sespluga.

De propietat de l’església medieval, va passar durant l’Edat Moderna a grans famílies de Barcelona, com els Boixadors i els Grimau, aleshores va ser reformada i va créixer.

Del S. XV encara es conserven restes, com un capella de volta estrellada amb la temàtica de l’epifania en la seva clau, amb àngels musicals al voltant.

Els palaus i els grans casals varen ser les residències dels nobles de Barcelona, ubicats al carrer Montcada, carrer de la Mercè i el Passeig del Born, entre altres.

El carrer Montcada és l’espai urbà dels palaus reformats. A principis del S. XVII es transforma la imatge de barris sencers.

La casa va quedar molt malmesa a causa dels bombardeigs durant el setge de Barcelona de 1697 i fou abandonada. Finalment, l’any 1698, els propietaris la van vendre en estat ruinós a Pau Dalmases Castells, qui va construir la casa de nou, de paraments llisos de pedra, amb una important decoració escultòrica, de la que va participar el seu fill, l’intel.lectual Pau Ignasi Dalmases, un dels personatges més interessants de Barcelona.

Palau Dalmases amb l’escultura barroca de gran qualitat. Les columnes salomòniques i l’escala ornamental de temàtica mitològica (principis S.XVIII) única a Catalunya. 

 

Detall de la barana que mostra la riquesa ornamental de l’escala monumental del pati del Palau Dalmases. Escultures de principis del S. XVIII. Barroc català. Foto: Palau Dalmases.

L’aspecte actual correspon al S. XVII-XVIII, d’estil barroc, tot i que la casa ha estat reformada i ampliada al llarg dels segles.

La seva planta és irregular, amb un vestíbul que dóna a un ampli pati quadrat on s’ubicaven els serveis i les dependències secundàries, com les cotxeres per carruatges i una planta superior residencial dels senyors, amb golfes de coberta a doble vessant. Des del pati puja una impressionant escala d’honor ornamentada, per accedir a la zona noble.

Per omplir i embellir aquestes construccions, d’aparença sòbria a l’exterior, les modes s’apliquen sobretot a l’interior, on trobaríem el luxe propi del barroc, amb els sostres de guix, les xemeneies, els cortinatges, els brasers, els canelobres, i tot tipus de mobiliari de gran riquesa. Un exemple destacable serà l’excel.lent biblioteca del Palau Dalmases.

En l’escala monumental, encara podem contemplar els únics exemples de l’escultura catalana ornamental amb temàtica mitològica del Barroc, perquè la resta d’escultura, sempre és de temàtica religiosa. Aquest prodigi de l’art s’atribueix a l’erudició i refinament de Pau Ignasi Dalmases.

No es coneix l’autor de l’ornamentació escultòrica. Per la qualitat i finesa de la seva realització l’any 1700, fins i tot podria ser obra d’un dels millors escultors del Barroc, un membre de la nissaga dels famosos Xoriguera, possiblement Josep Benet Xoriguera.

Les columnes de la barana que sostenen els arcs rampants són salomòniques, amb les voltes de forma helicoidal, típiques del barroc. Acompanya tota una decoració amb garlandes i diversos motius figuratius, com amorets i aus.

Les escenes mitològiques representades a la barana de l’escala corresponen a dos temes iconogràfics: el Carro de Neptú i el Rapte d’Europa.

El Carro de Neptú podria simbolitzar el comerç marítim a la Barcelona dels Àustries.

El Rapte d’Europa a la monarquia borbònica, Felip V com Júpiter, qui amb la imposició de la seva força vol dominar a tots els regnes d’Espanya.

Escena amb la representació iconogràfica del Carro de Neptú. El déu del mar amb el seu trident, navegant els oceans amb el seu carro portat per cavalls del mar. Principis del S. XVIII, d’autor desconegut. Barroc català. Ed. L’Isard

 

Palau Dalmases

Detall del motiu iconogràfic de l’escala del Palau Dalmases amb la representació del Rapte d’Europa, on Júpiter s’enamora d’Europa, la filla d’Agenor i Telefasa, a qui s’apareix com a un dòcil i bell brau blanc per raptar-la i portar cap a l’illa grega de Creta. Foto: redescubriendomibarcelona.blogspot.com

PAU IGNASI DE DALMASES I ROS

Fill d’un important mercader de Barcelona, Pau de Dalmases i Castells. Va néixer a Barcelona l’any 1670, on va morir el 1718.

La família dels Dalmases varen ser un gran exemple de la mobilitat social de les classes de la Barcelona moderna del S. XVII, en poques generacions van accedir a privilegis. En els seus orígens només eren menestrals de camps, després varen ser mercaders, per anar creixent en riqueses fins a arribar a obtenir el títol de cavallers.

Pau Ignasi Dalmases el 1709 va obtenir el títol de marquès de Villalonga.

Les classes socials de Barcelona d’aquells temps eren quatre: les més elevades, una elit composta, la classe dirigent, coneguda com els “ciutadans honrats”, seguit d’una classe mitjana molt diversa, amb una superior de mercaders i una inferior d’artesans. La classe obrera, i els pobres que subsistien de la beneficència de les parròquies.

Pau Ignasi Dalmases destacà per la seva erudició i ànsia de coneixements, amb només 18 anys, l’any 1688, va ser doctor en Arts i Filosofia, i es va convertir en historiador.

El 1689 adquireix el títol de Baró de Pierola.

El 1692 Carles II el converteix en cavaller, títol de privilegiats.

Va viatjar per Espanya i França, on va mantenir el contacte amb altres personatges intel.lectuals del seu temps.

El 1700 va ser arxiver de l’Acadèmia dels Desconfiats, acadèmia literària, inspirada en les italianes (el nom indica la desconfiança en els coneixements)  per l’estudi de la història, la llengua i la poesia catalanes. Inaugurada l’any 1700 per intel.lectuals, el més important dels quals va ésser Pau Ignasi de Dalmases. La successora d’aquesta acadèmia serà l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona.

El 1701 les Corts l’anomena com el primer cronista oficial del Principat de Catalunya.

Va ser un gran savi erudit que també va treballar com a diplomàtic

La seva ideologia política era Austricista, dels partidaris de l’Arxiduc Carles.

Palau Dalmases

Distintiu de l’Acadèmia dels Desconfiats. “Les Nenias reales y lágrimas obsequiosas que a la inmortal memoria del gran Carlos Segundo, Rey de las Españas … dedica y consagra la Academia de los Desconfiados de Barcelona és una corona literària publicada el 1701 per l’Acadèmia dels Desconfiats, amb motiu de la mort de Carles II”.  Viquipèdia

 

El 1704 formà part d’una comissió del Consell de Cent de Barcelona enviat a la Cort de Madrid, per alliberar els presoners, de la classe social elevada del patriciat barceloní, en la presó per ordre del virrei de Catalunya, Fernández de Velasco. Però Pau Ignasi Dalmases i el seu cunyat, Josep Faust de Potau, comte de Vallcarca, també varen ser empresonats. Aleshores, es quan diuen, es va passar al bàndol dels Àustries, de Carles III d’Espanya, qui el 1709 el va fer Marquès de Villalonga.

Com tothom sap, Barcelona va capitular davant les tropes de Felip V.

En la capitulació de Barcelona, Felip V (el primer Borbó, des del 1700, a la mort de l’últim rei Àustria d’Espanya Carles II) li va permetre retornar a Barcelona des de París, però li va treure el títol de marquès. On va continuar les seves tasques intel.lectuals fins que va morir els 48 anys.

De la seva obra escrita, ens va deixar una Història de Catalunya inacabada en la qual estava treballant, i una biografia de Santa Eulàlia.

El fill de Pau Ignasi Dalmases, Ramon de Dalmases, va viure en aquesta casa fins a la meitat del S. XVIII.

Al llarg del S. XIX es van produir grans canvis. El nét del Ramon, Josep de Dalmases va reformar el pis noble del palau l’any 1830. L’artista de la sala principal, el pintor Pau Rigalt, és considerat l’impulsor del Neoclassicisme a Catalunya.

El 1890 Josep Pellicer va fer la reconstrucció de la planta noble, destruida per incendi. És una reforma interior.

El 1907 hi ha l’ampliació del gran arquitecte de Barcelona Lluís Domènech i Montaner.

El palau va ser la seu d’importants institucions catalanes: l’Institut d’Estudis Catalans (de 1962 a 1982) i d’Òmnium cultural fins a l’any 2002.

Els hereus del palau, descendents dels Dalmases, el tenien en desús, fins a l’actualitat, ara en funcionament com una sala d’espectacles de tablao flamenc.

Palau Dalmases

Sala Dalmases. Casa de l’Ardiaca. On es conserva la biblioteca del S. XVII de Pau Ignasi Dalmases. Seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB). Ajuntament de Barcelona.

Curiositats Fotos actuals Història

Deixa el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *