Santa Anna de Barcelona. Part II. Urbanisme i Arquitectura.
Claustre de l’església Santa Anna de Barcelona. Foto: Josep Esplugas Puig / Arxiu Fotogràfic de Barcelona (1880 - 1889). En el costat del claustre de l’antiga coll.legiata de Santa Agna que confronta ab la paret de darrera de les cases del modern carrer d’en Fontanella, cap a l’angle nord, hi ha aparedat un portal de forma semi-circular, que fa molts anys quedà inutilisat. Senzill en sa construcció, contrasta ab el proper que dóna accés a lo que fou en altres temps la sala capitular, puix únicament el formen les pedres dels montants verticals que aguanten les grosses dovelles de l’arcada.......
Santa Anna de Barcelona. Part I. Història del monestir del Sant Sepulcre.
Porta d’entrada de l’Església Major de Santa Anna (carrer de Santa Anna, 29, al barri Gòtic de Barcelona), d’estil sobri, pròpia del gòtic català de finals del segle XIII a inicis del segle XIV. Possiblement la seva construcció va ser uns decennis posterior a la nau central de l’església. Actualment l’església es troba al centre de Barcelona; en els seus orígens es va situar als afores de les muralles, perquè la ciutat emmurallada ja no podia encabir més espai i persones. Per l’establiment dels monjos del Sant Sepulcre de Jerusalem en l’indret, va néixer la Vila del Sant Sepulcre, posteriorment......
La làpida del Comte Guifré II de Sant Pau del Camp
El monestir romànic de Sant Pau del Camp conté un valuós tresor històric, potser el document més important de l'Alta Edat Mitjana a Barcelona: la làpida sepulcral del Comte Guifré II de Barcelona. Es tracta d'un bloc de pedra de 83x57 cm, de sauló (possible tipus de roca extreta de la muntanya de Montjuïc). La llosa, que hauria estat un bloc quadrangular, a part de les seves inscripcions, les modificaciones i el desgast del temps, apareix ben polida, llisa i sense ornamentació. La troballa de la làpida del comte Guifré (...) juntament amb una urna sepulcral, el 1596, dissortadament aquesta......
Elogi sepulcral d’una abadessa del segle XII
Exterior del monestir de Sant Pere de les Puelles. Gravat de 1874. Foto: historiagrafica.com L’any 1942, durant les obres de restauració de l’absis de l’antiga església del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona, es va trobar una làpida sepulcral del S.XII amb la inscripció d’un epitafi, un preciós poema laudatori, que va ser delicadament construït en marbre blanc, a l’estimada memòria de la mort de l’abadessa del monestir: l’Abadessa València. La pudimos ver y leer cuando la lápida aún estaba in situ, a cierta altura. Últimamente ha sido empotrada en el muro de la nave lateral izquierda,......
L’església de Sant Miquel de Barcelona, desapareguda l’any 1868
Façana original vista des de la plaça de Sant Jaume. Foto: AHCB “Hi ha testimonis documentals de que existia ja’l temple dedicat a Sant Miquel en el segle X y XI. Se diu que’l tal temple fou enrunat en el mes de Maig de l’any 1147 y que al cap de nou mesos tornava a ser reconstruit. Referent a aquesta reedificació hi ha una llegenda que explica que foren àngels els qui l’aixecaren de nou.” Record de la Exposició de documents gráfichs de les coses desaparegudes de Barcelona durant el segle XIX. Barcelona, 1901. HISTÒRIA D'UN GRAN JACIMENT SOTERRAT......
Castell de Montcortès. Castells del Sió a La Segarra (Lleida)
Castell de Montcortès. Entitat: Montcortès de Segarra, municipi: Els Plans de Sió (La Segarra, Lleida). Foto: fotosdecatalunya.cat Les noves terres cristianes El riu Sió va constituir l'eix en el qual es van aixecar les principals construccions en els temps de la reconquesta cristiana, com són les esglésies, i en aquest cas, els castells: la principal edificació alt-medieval per a la defensa de la frontera, coneguda com la Marca Superior amb l’Al-Andalús (Califat de Còrdova). Riu Sió (Lleida). Foto: “Giliet de Florejacs” El segle X es va caracteritzar per una separació dels territoris i transformacions polítiques, ja que l'imperi carolingi es......
