Façana posterior de l’església.
Foto. històriagràfica.com
El Reial Monestir de Santes Creus (Aiguamúrcia, Alt Camp, Tarragona), sense vida monàstica des de la desamortització de Mendizábal del 1835, es va fundar en el temps de Ramon Berenguer IV, Comte de Barcelona, per la donació del llinatge de magnats dels Montcada l’any 1152.
El primer claustre, situat a la part posterior del monestir, més auster, amb embigats de fusta i arcs apuntats, data del 1163.
El segon claustre és d’estil gòtic i va ser iniciat durant el regnat de Jaume II el Just i la reina Blanca d’Anjou, l’any 1313 i finalitzat el 1341 per el mestre d’obres i escultor anglès Reinard des Fonoll. Construït segons el model canònic de l’orde del Cister que es caracteritzava per la seva distribució orientada a migdia amb les dependències al voltant seguint unes estrictes normes, com que l’església s’ha de situar al nord i la sala capitular al l’est.
Els capitells de l’art gòtic, de gran riquesa ornamental, eren més propis dels gustos de la reialesa i no tant de les primeres ensenyances de Sant Bernat de Claravall (s. XI), responsable de la gran expansió de l’orde del Cister i que prohibí les escultures perquè suposaven una distracció per a l’intelecte. Fruit de les exigències dels reis, els capitells ens delecten amb una riquesa escultòrica excepcional ornamentats amb motius vegetals, heràldics i figuratius (zoomòrfics, personatges mitològics i gran varietat d’éssers monstruosos i demoníacs).
EL GÈNESI
Cal destacar els capitells de la cantonada de les galeries oest i sud. Es tracta d’una seqüència escultórica representat passatges del Gènesi, des de la creació d’Adam i Eva fins a la seva expulsió del Paradís.
Déu crea a Adam del fang i a Eva a partir d’una costella d’aquest.
2.7 “Llavors el Senyor-Déu va modelar l’home amb pols de la terra, li va infondre l’alè de vida, i l’home es convertí en un ésser viu.”
2.21 “Llavors el Senyor-Déu va fer caure l’home en un son profund. Quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. De la costella que havia pres a l’home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l’home.”
Adam i Eva viuen feliços al Paradís
2.25 “Tots dos, l’home i la seva dona, anaven nus i no se n’avergonyien.”
La temptació es presenta en forma de serp que els ofereix la fruita de l’arbre prohibit
3.1 “La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet.
Preguntà, doncs, a la dona:
-Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?
La dona va respondre a la serp:
– Podem menjaar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.
La serp li va replicar:
– No, no moriríeu pas! Déu sap que, si un dia en menjàveu, se us obririen els ulls i seríeu igual com déus: coneixeríeu el bé i el mal.
Llavors la dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per a menjar i feia goig de veure, i que era temptador de tenir aquel coneixement, en va collir i en va menjar, i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella. Llavors a tots dos se’ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus. Van cosir fulles de figuera i se’n feren faldars.”
Adam i Eva s’adonen que han pecat i s’amaguen
3.8 “Quan l’home i la dona van sentir els pasos del Senyor-Déu, que es passejava pel jaardí a l’aire fresc de la tarda, es van amagar entremig dels arbres del jardí, perquè el Senyor-Déu no els veiés.
Però el Senyor-Déucridà l’home i li va dir:
– On ets?
Ell li va respondre:
– He sentit que et passejaves pel jardí i, com que vaig un, he tingut por i m’he amagat.
El Senyor-Déu li replicà:
– Qui t’ha fer saber que anaves un? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit?”
Tots dos són expulsats del Paradís per un àngel amb una espasa de foc
3.23 “Llavors el Senyor-Déu va expulsar l’home del jardí de l’Edèn, perquè treballés la terra d’on havia estat tret. Un cop l’hagué expulsat, va posar a l’orient de l’Edèn els querubins amb la flama de l’espasa fulgurant per a guardar el camí de l’arbre de la vida.”
Pateixen el càstig diví treballant i guanyant-se el pà amb la suor de la seva front. Adam conrea la terra mentre Eva fila.
3.16 “Després digué a la dona:
– Et faré patir les grans fatigues de l’embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar.
Després va dir a l’home:
– Ja que t’has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l’arbre que jo t0havia prohibit, la terra será maleïda per culpa teva: tota la vida passaràs fatigues pero terure’n l’aliment. La terra et produirà cards i espines, i t0hauràs d’alimentar d’allò que donin els camps. Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d’on vas ser tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs.”
El càstig passa als seus fills. Cain treballa conreant la terra mentre que Abel s’encarrega del bestiar.
4.1 “L’home s’uní a Eva, la seva dona, que va infantar Caín. Ella deia:
– He procreat un noi, gràcies al Senyor.
Més endavant va infantar Abel, germà de Caín. Abel era pastor d’ovelles i Caín treballava la terra.”