La Cascada mitologica del Parc de la Ciutadella de Barcelona. Comparativa. fotosdebarcelona.com

Foto: fotosdebarcelona.com

“Els jardins són a les ciutats el que els pulmons al cos humà”
Lema pel concurs del Parc de la Ciutadella de Barcelona

On avui s’aixeca la majestuosa font-cascada que tots coneixem s’havia de fer, segons els primers esbossos del Parc de la Ciutadella, una gruta aprofitant un petit turó que amagava el dipòsit de l’aigua que alimentaria el futur estany que es projectava.

Més tard s’impulsà un nou projecte on el mestre d’obres Josep Fontseré guanyà l’any 1872 el concurs per l’edificació de l’obra pública de la cascada. Als cercles artístics i polítics de la ciutat es comentava que l’adjudicació del projecte va ser gràcies al fet que era un membre important de la maçoneria de Barcelona. Cinc anys després, l’any 1875 s´inicia la seva construcció, tot i que envoltada de polèmiques. El mestre tingué com ajudants als escultors Joan Flotats i Llorenç Matamala, i fins i tot, alguns historiadors creuen que hi va participar el jove estudiant d’arquitectura Antoni Gaudí, relacionat per aquells anys, amb un context progressista i maçònic.

La font es va inaugurar l’any 1881, sense les escultures, que van trigar set anys més a ser ubicades al lloc on actualment podem contemplar-les. El conjunt escultòric està dissenyat per la seva observació frontal. En el seu alçat del nucli, l’arquitectura representa un estil neoclàssic monumental, com un arc de triomf, ornamentat amb la magnificència que confereixen les escultures mitològiques. Durant molts anys, la Ciutadella va ser l’únic parc de la ciutat, i el primer dels actuals que es va dissenyar específicament com a espai públic.

Segons sembla en Fontseré va trobar la inspiració pel seu projecte a la cascada del Chateau d’Eau del parc de Longchamp a Marsella (França), obra de Henry Espérendieu.

La Cascada mitologica del Parc de la Ciutadella de Barcelona. Parc de Longchamp

Gravat de la cascada del parc de Longchamp a Marsella

“L’Exposició Universal de 1888 es va afegir al bon moment urbanístic de la Barcelona dels anys setanta (1870) que s’havia iniciat amb l’enderrocament de les muralles (…) i amb el desenvolupament del parc i els museus projectats sobre l’antiga ciutadella per Josep Fontseré”

Enric Tous. Arquitecte.

La font-cascada configura un conjunt monumental d’estil eclèctic, amb molt gust pels elements de la mitologia clàssica. Tot i que alguns autors creuen que no té un programa iconogràfic ben definit, perquè barreja les escultures sense gaire relació; sens dubte, el tema central, són les figures al.legòriques femenines, avançant els gustos modernistes de l’alta burgesia industrial de Barcelona, on la figura historicista de la dona és símbol del poder mercantil i la prosperitat.

Les composicions aquàtiques són les protagonistes, per embellir amb els mites clàssics un monument de gran cost i molt ostentós, en aquells temps criticat pels ciutadans.

Les figures masculines apareixen en un pla inferior; de presència corpulenta i semblant greu o grotesc, ressalten a les dames com a part principal de l’atenció de l’espectador. Doncs no es tracta d’unes dones comunes, sinó de les deesses de la mitologia clàssica, fèmines fortes i poderoses que van protagonitzar les grans històries del món clàssic, molt apreciades pels escultors catalans, que demostren, un cop més, la seva gran preparació acadèmica, tant en l’execució de qualitat, com en l’estudi de la mitologia grecollatina.

Les figures al.legòriques femenines s’utilitzen des de l’antiguitat i època medieval, però prenen molta presència en l’escultura del segle XVIII, amb el Neoclassicisme i a la font-cascada del Parc de la Ciutadella veiem una preponderància de la figura femenina. Tot i ser al·legòrica, també avança els naixents moviments feministes de finals de segle XIX, que van veure la llum a Catalunya. Per tant, la dona es convertirà en la figura artística per excel·lència de la representació de la burgesia catalana.

Aquí hem de recordar a Ángeles López de Ayala, la primera feminista republicana i intel·lectual, activista pels drets de les dones i afiliada a la maçoneria, va arribar a Barcelona el 1888, on va fundar diversos setmanaris. El 1891, col·laborant amb Teresa Claramunt i amb Amalia Domingo per fundar la Fundació de la Societat Progressiva Femenina l’any 1891.

Sense oblidar que “la ideologia conservadora predominant també enfortia els mecanismes de dominació i subordinació de gènere”, el context històric l’hem de situar en temps de la Restauració borbònica i la celebració en l’any 1888 de L’Exposició Universal de Barcelona, temps de l’economia liberal. Tot i el conservadorisme imposat per la restauració monàrquica, la creixent industrialització catalana i el reforçament de la classe burgesa, mostra un indici de “modernitat” subjacent fins i tot a l’interior d’un monument de temàtica clàssica.

“Amb l’adaptació perfecta del projecte de Fontseré a la xarxa de l’Eixample, la meva admiració pel mestre d’obres creix. La forma del Parc s’adapta admirablament a la xarxa de carrers projectats pel Pla Cerdà”
Enric Tous. Arquitecte.

LA QUÀDRIGA DE L’AURORA

La Cascada mitologica del Parc de la Ciutadella de Barcelona. Quadriga de l'Aurora. fotosdebarcelona.com

Durant la restauració de l’any 2009, l’escultura es va tornar a recobrir en or de 24 kilats per respectar el seu aspecte original.
Foto: fotosdebarcelona.com

La quadriga de ferro fos de la deessa romana Aurora corona tot el conjunt de la font monumental. Realitzada per l’escultor Rossend Nobas i Ballbé, té una alçada de 6,5 metres i un pes de 35 tones, cosa que va obligar a reforçar l’estructura. Els treballs de foneria es van fer en el taller A. Jannuaire Allard y Cía, on també es fongué la base de la columna del monument a Colom. Està envoltada per quatre angelots i flanquejada per dues escultures d’importants personatges femenins de la mitologia clàssica: Leda i Dànae.

“El mestre d’obres Josep i Eduard Fontserè van aconseguir iniciar-ne les obres i continuar-les fins l’any 1885, quan es va col.locar la quadriga que coronava la cascada”.
Enric Tous. Arquitecte.

Hem de destacar que l’Aurora és un símbol de la maçoneria, que va entrar amb força a finals de segle XIX a Catalunya, considerat un moviment burgès, unit al republicanisme i a l’incipient feminisme de l’època, amb relació a la força familiar i visibilitat de les dones en l’àmbit social d’aquestes elits. Tant la maçoneria com el feminisme d’aquells temps, van entrar a Barcelona per influència dels britànics.

Pels maçons, l’aurora daurada que porta una torxa (també pot ser representada amb l’emblema d’un sol naixent), evoca als mestres d’obres de l’Edat Mitjana qui iniciaven els seus treballs a l’alba. La maçoneria va assimilar els antics símbols còsmics com ara el sol, la lluna i els estels.

En la mitologia clàssica, l’Aurora representa l’eterna enamorada que rapta amb el seu carro els bells efebs per convertir-los en immortals (càstig que va rebre d’Afrodita per seduir al déu Ares). La deessa brilla com l’or daurat amb tot el simbolisme solar perquè és la personificació de l’alba. També és la mare dels vents i dels astres fulgents. L’antiga divinitat còsmica pertany a la primera generació dels Titans.

“La revolució de setembre de 1868, “La Gloriosa”, va permetre la llibertat d’ensenyament i la proliferació de molts centres privats al marge dels religiosos i estatals. Així van sorgir ateneus, societats d’esbarjo, casinos, cercles de lliurepensadors, lògies maçòniques i escoles públiques, on rebien educació els fills dels seus associats. L’any 1880, se celebra el Primer Congrés Catalanista i amb ell neix el simbolisme maçònic.”
Enric Tous. Arquitecte.

ANGELOTS

La Cascada mitologica del Parc de la Ciutadella de Barcelona. Angelots. fotosdebarcelona.com

Dos dels quatre grups escultòrics de marbre titulat “Angelots” de Josep Gamot, realitzat entre els anys 1881 i 1883.
Fotos: fotosdebarcelona.com

Josep Gamot va ser deixeble de Rossend Nobas a la Llotja de Barcelona. És l’autor de l’escultura d’Anfitrite en aquesta mateixa cascada i va col·laborar en la decoració del monument a Colom amb l’esbós de Luís de Santángel i l’elaboració de l’estàtua al·legòrica a Castella.

Els amorets o putti, éssers celestials amb imatge de nens grassonets i entremaliats que des del món clàssic van acompanyar a la deessa Venus, van ser molt representats durant el Renaixement i Barroc en l’art europeu. Aquesta moda artística també la trobem en infinitat de llocs de la ciutat de Barcelona amb el mateix motiu iconogràfic tot i que ja amb un simbolisme cristià, en contraposició de l’art clàssic pagà.

Els amorets tenen continuïtat com a tema fins ben entrat el segle XX, per emmarcar emblemes i grups escultòrics.

L’arquitecte Joan Bassegoda i Nonell afirma que a la cara interior d’una de les bases dels angelots que coronen el frontó central, durant una profunda restauració del monument realitzada l’any 1972, es va trobar la inscripció A. GAUDI plena de pols i brutícia. Amb això no vol treure l’autoria a Gamot si no que vol reforçar la participació d’un jove Gaudí en la construcció del monument.

VENUS

La Cascada mitologica del Parc de la Ciutadella de Barcelona. Frontó. fotosdebarcelona.com

Francesc Pagès i Serratosa és l’autor del frontó del monument.
Foto: fotosdebarcelona.com

Esculpit en marbre blanc, és la representació de la deessa Venus amb cinc putti o amorets, on la deessa Venus descansa recolzada sobre un peix grotesc. Acompanyen la composició caragols i petxines marines.

LEDA

La Cascada mitologica del Parc de la Ciutadella de Barcelona. Leda. fotosdebarcelona.com

Escultura de marbre blanc representant la trobada prèvia a l’amor entre Leda i el cigne.
Foto: fotosdebarcelona.com

Obra de Manuel Fuxà realitzada l’any 1881 junt amb l’escultura de Neptú.

Júpiter, a la riba del riu Eurotas, va prendre la forma d’un cigne per seduir a la bella reina dels espartans, Leda. La reina va engendrar quatre ous i d’un d’ells va néixer la bella filla immortal, la coneguda Helena de Troia. Per aquest motiu, Leda s’assimila a Nemesis, la deessa de la venjança, pel mal fet als troians durant l’episodi de la Guerra de Troia.

Els cignes són les aus sagrades de la mitologia clàssica del déu Apol.lo, puix que en el seu festival donaven set voltes cantant a l’illa del seu naixement, Delos a Grècia.

En la tradició esotèrica, el cigne blanc, pel seu llarg coll de caràcter fàl·lic i el cos sinuós femení, és el símbol del desig del plaer: la libido.

DÀNAE

La Cascada mitologica del Parc de la Ciutadella de Barcelona. Danae. fotosdebarcelona.com

Representació de Dànae acompanyada del seu fill.
Foto: fotosdebarcelona.com

Esculpida en marbre blanc, és obra d’en Joan Flotats i Llucià. Va ser deixeble dels grans escultors catalans, els germans Agapit i Venanci Vallmitjana. L’artista es va especialitzar en escultura funerària i de temàtica religiosa, destacable pel seu estil realista.

Dànae va ser la filla del rei d’Argos, Acrisi. La princesa va ser tancada en una torre de bronze quan l’oracle va predir que el mateix net del rei el mataria per arrabassar-li la corona. Llavors, Júpiter es va convertir en pluja d’or per entrar a la torre i engendrar un fill a Dànae, el famós heroi Perseu. El rei va tancar en un bagul a la seva filla Dànae i al seu petit fill llençant-los al mar, on les onades els van conduir a l’illa de Serifos. Allà un pescador va obrir el cofre i els va trobar vius. El pescador els va entregar al seu rei, Polidectes, qui se n’ocuparia de l’educació del príncep Perseu; però Polidectes es va enamorar violentament de Dànae, agafant gelosia al seu fill, a qui va enviar a una missió mortal: matar a la monstruosa Medusa. Els déus ajudarien al noi a tallar el cap de la fera femenina de l’inframón. Per aquest combat mortal, Minerva li va donar un escut i un mirall, el rei dels inferns Plutó, el seu casc, i l’àgil missatger dels déus, Mercuri, les seves petites ales.

GARSES REIALS

La Cascada mitologica del Parc de la Ciutadella de Barcelona. Garses. fotosdebarcelona.com

Foto: fotosdebarcelona.com

Escultura recoberta en pa daurat de 24 quirats, obra de l’escultor Rossend Nobas. L’emblemàtica au està ubicada en els laterals, sota el frontó de la font. El disseny de les astes s’atribueix a un jove Antoni Gaudí, alumne de Josep Fontseré durant la realització de la cascada monumental.

El majestuós ocell aquàtic, que també el trobem representat en heràldica, segons Juan Cirlot, és el símbol del matí i la generació vital. Aquesta au té un signe positiu i favorable, de bona astrugància, de fortuna.

El programa iconogràfic demostra, junt amb la quadriga de l’Aurora, una certa coherència amb el que els artistes per encàrrec municipal volen expressar. En aquest cas es tracta d’una al·legoria sobre el creixement de la ciutat impulsada pel vitalisme de la classe social emergent, la burgesia industrial catalana. El sol dóna l’energia necessària per començar totes les activitats quotidianes, com l’Aurora amb els seus cavalls transportant el nou sol a la terra dels humans cada matí; un símil de com la burgesia urbana farà créixer pròspera la ciutat.

MEDALLONS

La Cascada mitologica del Parc de la Ciutadella de Barcelona. Medallons llegardaixos. fotosdebarcelona.com

Imatge dels anomenats Medallons del llangardaix
Foto: fotosdebarcelona.com

A la part superior del monument i pel darrera de la font es troba l’accès al antic Aquàrium. A cada costat veiem dos medallons amb llangardaixos en relleu. De la tipologia d’un respirall (ornament industrial) amb el seu característic llangardaix corbat i dinàmic. Es tractaria d’una obra escultòrica atribuïda a Antoni Gaudí, màxim impulsor del modernisme on les llegendes medievals i la mística a la natura són una de les temàtiques més importants. Encara que Gaudí fos un estudiant d’arquitectura col·laborant com a delineant al taller d’en Fontseré durant aquells anys, molts autors posen en dubte la seva autoria. No així el prestigiós arquitecte Joan Bassegoda i Nonell que reafirma l’autoria basant-se en els estudis que Josep Ràfols, deixeble i biògraf de Gaudí, va fer el 1928 després de consultar l’arxiu de l’arquitecte a la caseta del Park Güell. On sí sembla que es posen d’acord és en que va ajudar amb els càlculs de l’estructura del monument i en els dissenys de les astes que sostenen les garses reials i de diversos elements del parc com la reixa que l’envolta o les balustrades de la placeta d’Aribau.

Espíritu del fuego, figurado en forma de lagarto mítico que se creía puede vivir en ese elemento. En el simbolismo gráfico, la salamandra significa el fuego; lo mismo en la alquimia. Por consiguiente, su significado recae en el del fuego”
Juan Eduardo Cirlot, poeta, músic i mitòleg

La salamandra en l’art, és el llangardaix amfibi que en la seva forma natural té relació amb l’aigua, i els principals monstres coneguts per la tradició. Des de l’Antiguitat clàssica la salamandra posseeix qualitats simbòliques o sobrenaturals.

NAIXEMENT DE VENUS

La Cascada mitologica del Parc de la Ciutadella de Barcelona. Venus. fotosdebarcelona.com

Obra de Eduard Alentorn sobre el disseny dels germans Vallmitjana.
Durant l’última restauració es va col·locar una xarxa per evitar la nidificació dels coloms i el deteriorament de les pedres a causa del corrosiu dels seus excrements.
Foto: fotosdebarcelona.com

És el grup escultòric central de la Cascada i representa a Venus, la deessa de l’amor i de la bellesa. De mig cos nua, jove i amb somriure, s’exhibeix amb tota la seva esplendor alçant els braços i jugant amb la seva llarga cabellera. La deessa emergeix sobre les ones, de peu i acompanyada de dues nereides, sobre una petxina marina, la venera, com si fos un carro portat per quatre cavalls marins. En la mitologia, el carro de la deessa portava coloms o cignes.

Por ser la cabellera una de las principales armas de la mujer, el hecho de mostrarla o esconderla anudarla o desatarla es frecuentemente símbolo de la disponibilidad, de don o de reserva de una mujer, (…) signo de abandono a Dios, más aún que su antigua condición de pecadora. La noción de provocación carnal ligada a la cabellera femenina está igualmente en el origen de la tradición cristiana.”
Chevalier. Historiador.

Els immortals poden lluir els seus cabells com a símbol de la connexió amb el cel (darrere de la figura l’arc mostra el cel obert) però sobretot en aquest cas, amb l’aigua, l’altre element principal de la vida, ací de l’amor.

Els poetes van cantar sobre el naixement de la deessa Venus, reina dels plaers sensuals. Uns la feren sortir a l’escuma fèrtil del deu del cel Urani, i d’altres a través de la mareperla, a Xipre. Per tant, Venus és al mateix temps celeste i marina.

El déu patriarcal principal del panteó romà, Júpiter, la va entregar com esposa al ferrer dels divins, el déu Vulcà.

Venus també va ser l’amant del déu de la guerra Mart, però el seu amor etern fou pel bell Adonis a qui a la seva mort el va convertir en la flor de l’anemone.

Amb el nom d’aquesta deessa primigènia es van construir temples en l’antiguitat per a tota la Mediterrània Oriental, però és a Grècia on es va estendre el seu culte.

La Cascada mitologica del Parc de la Ciutadella de Barcelona. Venus de Longchamp

L’obra d’Henri Espérandieu a Marsella va servir de clara inspiració a Josep Fontserè per la seva versió de la Ciutadella.

Del dia consagrat a Venus, el Veneris Dies (dia de Venus) deriva divendres, el cinquè dia de la setmana.

Expliquen els mites que la deessa portava un cinturó on estaven dins totes les gràcies i persuasions eròtiques.

Venus té dues personalitats, una graciosa i un altre venjativa i cruel, com el seu fill Cupido, que també podia ser amable o malvat.

Creiem que aquesta escultura denota un fort simbolisme de llibertat, entès dins del context liberal i sovint anticlerical, propi dels nous burgesos republicans i intel·lectuals de la maçoneria catalana de finals del segle XIX, també hereua de la Revolució Francesa, no només de la Revolució Industrial anglesa, que agafarà un esperit molt catalanista. Dits pels historiadors, com liberals revolucionaris a França, i liberals reformistes a Anglaterra.

L’any 1883 és molt important, perquè es produeix a Barcelona la ruptura de l’escola laica en dos grups rivals: la Unión Española de Librepensadores i la Societat Catalana d’Amics de l’Ensenyança Laica. Aquesta última, més relacionada amb la maçoneria (…) l’any 1888 s’estableix com una confederació autònoma, de caràcter exclusivament català.”
Enric Tous. Arquitecte.

La Cascada mitologica del Parc de la Ciutadella de Barcelona. Trassera de Venus. fotosdebarcelona.com

En materialitzar les escultures, Eduard Alentorn afegí uns elements vegetals a la part posterior i dues grans hèlixs a cada costat en al·lusió als veixells i a la importancia marítima de Barcelona.
Foto: fotosdebarcelona.com

FAUNES

La Cascada mitologica del Parc de la Ciutadellalla de Barcelona. Faunes. fotosdebarcelona.com

Obra d’en Rossend Nobas, els trobem a cada costat del grup escultòric de Venus.
Foto: fotosdebarcelona.com

El faune de l’esquerra, amb cabellera i barba descuidada, apareix cobert amb una pell de lleó i ornamentat amb fulles de parra, en relació amb el culte al deu del vi, Bacus. A la seva ma porta dues serps. Sembla bocabadat davant de la bellesa de les nàiades que acompanyen a Venus.

La figura de la dreta representa al déu Pa amb una cabra sobre els genolls i una vara de pastor com a representació del déu dels ramats que era i tocant la flauta de pa o siringa en honor a la nàiada del mateix nom que, segons la mitologia grega, va ser convertida en canya quan el déu Pa va enamorar d’ella.

Els faunes de l’època clàssica, són genis selvàtics, perquè viuen dins els frondosos boscos. Els faunes també poden ser companys dels pastors; considerats pels erudits als equivalents dels sàtirs hel·lènics.

Els faunes estan vinculats amb les nimfes, com la representació del vigor sexual, present dins l’amor físic, en el context de l’antic culte agrari i també ramader de la fertilitat. Aquesta figura masculina apareix en el món de l’art combinada amb les representacions de la deessa Venus.

AMFÍTRITE

La Cascada mitologica del Parc de la Ciutadella de Barcelona. Anfitrite. fotosdebarcelona.com

Escultura obra d’en Josep Gamot i Llúria realitzada en marbre blanc.
A la foto de l’esquerra veiem l’estat actual (2021)

Amfítrite era la filla de Nereu i de Dòrida, esposa del déu romà dels oceans Neptú (Posidó pels grecs), qui es va enamorar d’ella quan la va veure jugant amb les seves germanes a les costes gregues de Naxos. La jove deessa va fugir del poderós déu per refugiar-se amb el déu de la Terra, Atles, però Neptú va enviar un dofí qui la va portar sobre el seu llom per prendre-la per esposa, tot convertint-la en la reina dels mars. Varen tenir un fill, Tritó, meitat humà i meitat peix.

El seu nom grec significa la que envolta el món.

La representació del triomf de Neptú amb la seva esposa reina i el seu seguici de criatures marines és un dels temes més bonics del classicisme, sovint emprat en les fonts i piscines romanes, tant en mosaics com escultures.

Cuando los hijos de Crono, tras derrocar a su padre, se repartieron sus dominios, Zeus se quedó con los amplios cielos y la tierra, Hades con el mundo subterráneo de los muertos y Poseidón obtuvo el anchuroso mar. En sus profundidades habita, junto a su esposa, la nereida Anfitrite. De allí emerge en su carro de caballos con cola de pez, y navega triunfal por sobre las olas rodeado de tritones y nereidas, llevando en la mano su arma distintiva, el tridente”.
Carlos García Gual. Escritor

NEPTÚ

La Cascada mitologica del Parc de la Ciutadella de Barcelona. Neptu. fotosdebarcelona.com

Neptú, escultura de marbre, obra de Manuel Fuxà.
Foto: fotosdebarcelona.com

Poseidón recibe en latín el nombre de Neptuno y también en el mundo latino, tan destinado al ámbito del mar como el griego, fue un dios importante. Un dios no tan querido como Zeus o Atenea, pero ampliamente respetado y temido.”
Carlos García Gual. Escritor

L’Egregi deu del mar apareix representat com un déu poderós per la tensió muscular que expressa l’artista, en contraposició de l’actitud més relaxada de la seva parella, la nereida Amfitrite. Porta el seu principal atribut, el trident, ceptre del màxim poder de l’oceà; amb ell pot dirigir les tempestes i crear els terratrèmols marins.

El neoclasicismo, tantas ocasiones asociado a los círculos de la Ilustración, también debe vincularse al ámbito masónico, proponiendo su difusión, en los ejemplos artísticos de sus miembros o a través de sus escritos y constituciones. Al mismo tiempo se puede explicar así la importancia de ingenieros, artistas y arquitectos en la formación de logias durante el siglo XVIII y XIX.”
David Martín López. Profesor del Dpto. de Historia del Arte de la Universidad de Granada

NENS

La Cascada mitologica del Parc de la Ciutadella de Barcelona. Nen. fotosdebarcelona.com

Nen jugant amb un cigne
Foto: fotosdebarcelona.com

A cada costat del primer nivell hi ha una porta amb una escultura a la llinda. Representen un putti o angelet que possiblement tenen relació amb els altres existents en el monument, com els del frontó o els que acompanyen l’Aurora. Són merament decoratius.

GRIUS

La Cascada mitologica del Parc de la Ciutadella de Barcelona. Grius. fotosdebarcelona.com

Dos dels quatre grius que es troben a la part inferior del monument.
Foto: fotosdebarcelona.com

Com totes les escultures del monument, els grius estan tallats en marbre blanc. El seu creador, Rafael Atché, és més conegut per ser també l’autor de l’escultura de set metres que corona el monument a Colom.

Els grius són animals mitològics, meitat àguila i meitat lleó, amb origen en la cultura oriental. Sovint es representen combinant-los amb altres animals, com cavalls o peixos.

Com els grius no tenen relació amb el tema de Venus, en aquest cas es consideren merament decoratius entre les dues llacunes de la font.

L’autor va prendre la llibertat de no crear totes les criatures iguals i cadascuna té una característica diferent; combina tipus de plomatges en les ales amb caps de lleó o d’àguila.

Art Curiositats Fotos actuals Història Simbolisme