El monestir de Sant Pau del Camp es troba al suburbium de l’antiga ciutat romana, al costat d’una de les principals vies d’entrada a la ciutat, fossilitzada al actual carrer de Sant Pau al barri del Raval
Memòria de la intervenció arqueològica, 2013. Bisbat de Barcelona.

Portalada de l’església de Sant Pau del Camp, El Raval, Barcelona.
SITUACIÓ
Carrer de Sant Pau, 99-101 (El Raval, Districte Ciutat Vella. Barcelona).
DESCRIPCIÓ I CRONOLOGIA
Es tracta d’un conjunt monacal benedictí romànic, del qual ens ha arribat l’església de planta de creu grega (S. XII), la sala capitular, i el claustre (S. XIII).
No obstant això, hem d’exposar que les datacions són incertes i complicades.
L’antiga casa abacial és del S. XIV.
La torre de defensa, coneguda tècnicament com el matacà, segons els experts de patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona, no seria un element originari de l’església romànica.
El campanar de tipus d’espadanya és d’època barroca.
CONTEXT ARQUEOLÒGIC I HISTÒRIC
Abans de la fundació del monestir, se situaria una església anterior a la conquesta musulmana, pel reaprofitament dels capitells visigots del S. VII.
Durant la campanya arqueològica de 2010 es van trobar restes de una nau, paviment i dos enterraments de fossa, datats pels arqueòlegs entre els S. VII al IX, al C/ Sant Pau, 99 (Jardins dels Horts de Sant Pau).
La fundació del monestir es va poder datar per la làpida de l’enterrament del Comte Guifré Borrell (Guifré II) , fill primogènit de Guifré el Pilós, que indica l’any 911 (segle X).
Durant el paorós any mil, famós per l’aterridor mil·lenarisme, que vaticinava la fi de tots els temps, el monestir de Sant Pau del Camp, com recorda el seu nom, estava situat entre horts, en el camí que conduïa de Montjuïc a Barcelona, quan la Barcelona medieval (Barchinona) començava a la muralla del carrer Banys Nous.
El monestir, fora de les muralles de la ciutat, on es trobaven els camps de conreu, quedava molt desprotegit, sent una zona molt perillosa, com es demostra amb els dos atacs greus que va patir, durant l’Edat Mitjana, per part dels musulmans. Sabem per les fonts de la incursió d’Almansor l’any 985 que el va destruir, i l’any 1114, quan els almoràvits varen malmetre la construcció.
Després de la profunda crisi a l’Europa d’inicis de l’Alta Edat Mitjana, a tots els nivells, de les terribles epidèmies, fams i les invasions, hi va haver una recuperació demogràfica i un despertar de la cultura, com mostra l’augment de les fonts documentals, sens dubte, un ressorgir de les foscors.
Coneixem que va ser reconstruït l’any 1117 (S. XII).
El conjunt va patir els embats del transcórrer de les edats històriques amb les seves transformacions. Amb la invasió napoleònica va ser una caserna i un hospital, amb el posterior abandonament, fins a les restauracions de principis de S. XX, en les quals es van transformar els espais de la vida monacal, com cel·les, refectori i cuina

Façana de l’església de Sant Pau del Camp. El matacà, la finestra i la porta formen un eix vertical. En la part superior, la successió d’arquets cecs sobre les mènsules, amb curioses escultures, com un cap rabassut d’un personatge molt pelut, una àliga, un lleó rampant, elements vegetals, entre d’altre
El portal, pròpiament dit, envoltat per la mà de Déu i el Tetramorf, comprèn un arc superior decorat i una arquivolta sostinguda per columnes amb capitells que, juntament amb els cimacis, són una mostra d’escultura preromànica reutilitzada.
Ajuntament de Barcelona.
PORTA DE L’ESGLÉSIA DEL MONESTIR
La construcció de la façana de l’església de Sant Pau del Camp, del barri del Raval de Barcelona, es va començar a inicis del S.XIII (Art Romànic).
Tot i que el catedràtic d’Història de l’Art i Arqueologia Xavier Barral i Altet, creu que el timpà i els relleus exteriors de l’arcada del portal podrien ser contemporanis.
Les dues columnes de la porta tenen capitells visigots reaprofitats, amb impostes de motius florals i creus en cercles. Aquests capitells del s. VII d.C. són dels més importants i antics de Catalunya.

Detall d’una de les mènsules dels arquets cecs lombards, d’interpretació molt complexa. Nosaltres la interpretem dins la temàtica sexual, ja que la vulva va simbolitzar les portes de l’infern; a manera d’una testa, per la qual es creuen uns braços, tentacles, o banyes; també un element molt fàl·lic, per la descripció simbòlica de la condemna del pecat.
ELS CAPITELLS VISIGÒTICS
A la portada del monestir de Sant Pau del Camp troben dos capitells de marbre, de mida no massa gran, amb les seves impostes, decorades amb cercles entrellaçats amb motius florals i creus, d’estil visigot corresponents al segle VII.
A principis del S. XIII es va bastir la façana del monestir, llavors es varen reaprofitar aquests elements d’època anterior. Essent dels capitells d’aquest tipus més antics de Catalunya, que es van inspirar en els capitells corintis romans, amb les seves decoracions vegetals.
La seva supervivència fins a l’actualitat ens parla de temps de conflictes, amb l’ocupació musulmana a Catalunya, en el s. VIII, on sortosament el canvi de religió no els va malmetre.
El que va succeir al següent segle, a partir del s. IX, després de la breu ocupació sarraïna a Barcelona, va ser un intent de recuperació, per continuar amb la societat medieval cristiana, reutilitzant aquells elements antics cristians com a nous símbols, que enbellien alhora que donaven prestigi i serenitat a les noves construccions romàniques. Ús que va continuar des del s. IX fins al s. XII.


EL TIMPÀ
Una llinda monolítica conté una inscripció amb els noms dels dos apòstols, Sant Pere i Sant Pau. Al centre, una creu grega, amb les lletres primera i última de l’alfabet grec, Alfa i Omega, símbols de l’eternitat de Déu. Uns versos indiquen que a l’entrar per la porta ens trobarem dins del misteri cristià, un món sobrenatural.
La inscripció en llatí diu:
+HEC’ DNI PORTA VIA EST OM
NIBVS HORTA ⋮ IANVA SVM VITE
P ME GRADIENDO VENITE:
RENARDUS QP SE T ANIM VXOR EI’ RAIMVNDA + MISIT
IN HAC AULA MOABATINOS VII
La seva traducció ha estat molt complexa i debatuda, la més acceptada és:
“Aquesta porta és el camí del Senyor per a tots, el portal de l’horta de la vida. Veniu-hi tots passant per mi. Renard, per ell i per l’ànima de la seva muller Ramona , va donar 7 morabitins (nota: aportació econòmica important equivalent a 1 onça d’or) per a fer aquesta església”.

La porta al romànic reuneix tres aspectes: cosmològic, teològic i místic.
La porta és molt important, un símbol que dóna accés a la revelació, sobre ella es reflecteixen les harmonies de l’univers. La porta és Crist.
El timpà mostra el tema, anomenat en història de l’art cristià, traditio legis (l’entrega de la llei), una representació iconogràfica molt antiga, que es remunta als inicis del cristianisme (Art Paleocristià), tradició on Crist fa l’entrega de la llei a Sant Pere amb la presència de Sant Pau, a qui es dedica aquesta església.
L’apòstol Pere (a l’esquerra de la imatge) porta una clau molt gran, atribut que sempre identifica al pare de l’Església.
Al mig, la maiestas domini (Crist en majestat) on Crist és representat vestit com un rei, en el seu tron gloriós i triomfant, regnant sense indicis de patiment, mentre està beneint amb la seva mà dreta, i té un llibre de lleis (demostrant que és el Crist doctor, un savi) sobre el genoll esquerre.
ARQUIVOLTES
L’arc amb motllures té elements escultòrics i simbòlics en relleu (caps humans o màscares, aus, pans, peixos, pinya, “pop” monstruós, etc).
Les aus són símbol de les relacions entre terra i cel, els missatgers del cel. Relacionats amb les ànimes, ajuden a l’elevació espiritual i a la virtut.
Els peixos són ben coneguts com el primer símbol de Crist, en el seu miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos.
Les pinyes són un símbol de la fecunditat cristiana, per les seves fulles reproductives que protegeixen els pinyons, que són símbols de les llavors de Crist.


ELS EVANGELISTES
En la façana es representen els quatre símbols dels quatre evangelistes, coneguts com els tetramorfs.

L’Àngel de Sant Mateu: Símbol de l’esperit pur que acompanya a Nostre Senyor, jove de gran bellesa alat, vestit amb túnica.
L’Àguila de Sant Joan: Símbol d’elevació i majestat, au que regni en el cel.

El lleó de Sant Marc. Símbol del valor, guardià del símbol de Crist. Foto: Art Medieval

El brau de Sant Lluc. Símbol de la força i de mansuetud amb els fidels. Foto: Art Medieval
A la part superior del centre de conjunt, presideix la dextera domini o dextra dei (la mà de Déu) que des de l’Antic Testament simbolitza l’omnipresència i acció divines, sent la representació figurada més important del Déu Pare, amb la seva intervenció activa sobre la vida terrenal. També és un element que es va emprar des d’inicis del cristianisme

BIBLIOGRAFIA
- Vigué, Jordi. El monestir romànic de Sant Pau del Camp. Editorial Artestudi edicions, 1974.
- Barral i Altet, Xavier. Art de Catalunya. Escultura antiga i medieval. Edicions L’Isard, 1997.
- Chevalier, Jean; Gheerbrandt. Diccionario de símbolos. Ed. Herder, 1999.
- Mancho i Suárez, Carles; Montoya i Vives, Núria; Pladevall i Font, Antoni. Director: Giralt, Jesús. Joies del romànic català. Enciclopèdia Catalana, 2010.
- Monreal y Tejada, Luis. Iconografía del Cristianismo. Ed. Acantilado, 2000.
- Toman, R. Arte Románico. Arquitectura, escultura, pintura. Ed. Könemann, 1996.
- Davy, Marie-Madeleine. Iniciación a la simbología románica. Ed. Akal, 2006.
- Duchet-Suchaux, Gaston; Pastoureau, Michel. La Biblia y los santos. Guía iconográfica. Alianza editorial, 2003.