Làpida conmemorativa del 1329 a peu de carrer.
Al carrer dels Comtes, abans d’arribar al portal de Sant Iu si deixem la façana de la catedral a la nostra esquena, hi trobem una modesta làpida que passa força inadvertida.
+ IN NOMINE DOMINI JESU-CHRISTI CALENDIA NOVEMBRIS ANNO DOMINI MCCCXXIX REGNANTE DOMINO ALPHONSO REGE ARAGONUM, VALENTIAE, SARDINAE, CORSICAE, AC COMITÉ BARCINONIS, OPUS HUJUS SEDIS OPERABATUR, AD LAUDEM DEI AC BEATE MARIAE SANCTAE + SANTAEQUE EULALIAE
En nom del senyor Jesucrist, l’1 de noviembre de l’any del senyor 1329, regnant el senyor Alfons rei d’Aragó, València, Sardenya, Còrsega i comte de Barcelona es treballava l’obra d’aquesta seu, en honor de Déu i de la beata Maria, de la Santa Creu i de Santa Eulàlia.
Es tracta d’una inscripció que no commemora res extraordinari més que els treballs de construcció de la Catedral que s’estaven realitzant en aquella data.
L’any 1316, el rei Jaume II va adquirir una casa que ocupava l’actual plaça de Sant Iu. Aquest edifici procedia de l’antic palau episcopal i estaba unit amb la seu per un pont. Sembla ser que en el primer projecte de la catedral no incloïa cap pòrtic a la part oriental, la del carrer dels Comptes, per la proximitat del Palau Reial i del edifici episcopal.
Un any més tard, al 1317, el prestigiós arquitecte Jaume Fabré (havia construit la seu de la Catedral de Palma) s’incorpora a dirigir les obres de la Seu de Barcelona. El seu projecte incorpora una gran pòrtic al transepte amb un campanar al damunt. Per poder portar-ho endavant es necessitaven uns amplis fonaments que sobrepassesin l’alineació dels paraments i així es va portar a terme.
Vista zenital de l’àrea on s’observa l’amplada original del carrer dels Comtes.
Perspectiva de l’estrenyiment del carrer a causa dels fonaments del Portal de Sant Iu per suportar el campanar.
A poc de començar les obres, les autoritats de la ciutat vàren aturar (o embargar), a petició del custodi del Palau Reial, la construcció dels fonaments del mur oriental de la Seu perquè restringia excessivament el pas davant del Palau.
Segurament el rei no va estar totalment d’acord amb aquesta ampliació de les obres de la Catedral per la proximitat del seu edifici recentment adquirit però les greus malalties que patia des de finals del 1318 tampoc van ajudar en les conversacions amb l’Església
El novembre de l’any 1327 mor el rei Jaume II i el succeeix el seu fill, Alfons el Benigne que té uns altres interessos sobre la casa del seu pare i el Palau Reial. Fa arribar una carta des de València el 30 de març de 1329 dirigida al batlle de Barcelona en el que ordena que s’aixequi l’embargament de les obres.
La carta deia:
“Alfons,… al nostre Batlle de Barcelona o bé al seu lloctinent, salut i gràcia. Haureu sabut com arribà al nostre coneixement que vós a instancia del custodi del nostre palau de la Ciutat de Barcelona embargàreu o féreu embargar, i mantenint embargat certa obra o fonament que ara es feia o començava continuant l’obra de la Seu de la Ciutat de Barcelona junt al dit palau nostre, per allò que el trànsit o carrer públic junt al dit palau nostre, a causa del fonament de la mateixa obra, dèieu que es destorbava massa. Com que certement dita obra, per reverència a la Santísima Creu en la que el nostre Senyor Jesucrist s’hi dignà patir, i a la benaurada Eulàlia verge professem i tenim, desitgem que per la present sia terminada en tal que s’aseguri que del, nostre palau, no és destorbat mínimament llevat del pas o trànsit esmentat. Per això, us diem i expressament manem que immediatament, tant bon punt veieu aquestes lletres, lleveu o feu llevar l’embarg esmentat amb tal que intrínsicament no toqui el nostre palau, no permetent que ningú no posi cap obstacle a la dita obra.”
Dos anys més tard, dona via lliure a la continuació de les obres i a la construcció del pòrtic de Sant Iu i es col·loca una làpida commemorativa per tal efecte.
Situació de la làpida en el parament oriental de la Catedral.
